CLUB EXCURSIONISTA SALOUENC

Es tracta més d'un esdeveniment social que d'una veritable excursió. Agafem els cotxes i els deixem a Poblet. Acte seguit, visitem l'església de Santa Maria de Poblet. Esmorzem abans de començar a caminar.
Comença l'excursió... i acaba. En realitat, el recorregut no era més que tres rectes de camí en bon estat i sense desnivell aparent que ens porten des del monestir fins al castell de Milmanda, indret fortificat durant el domini islàmic i amb una història tan convulsa com apassionant. Si al monestir de Poblet hi ha enterrats comtes de Barcelona, aquests també van habitar el castell de Milmanda durant les seves visites al monestir. Són detalls que se'ns expliquen durant la visita al castell a través d'un audiovisual. Després visitem la Torre de l'Homenatge i se'ns fa una simpàtica explicació de les vinyes circumdants, on la casa Torres hi cultiva el chardonnay, varietat de raïm que dóna lloc a un vi exquisit amb el mateix nom del castell. Durant la visita tastem una copa de vi blanc d'una altra varietat, l'Àtrium.
Acabada la visita, tornem al monestir refent el camí per on l’amic Benet ens ha portat. És el moment de dirigir-se al restaurant Camí del Bosc, a Vallclara, que fa honor al seu nom i que ofereix bones panoràmiques des del seu interior. Un cop al restaurant segueix l'itinerari previst: una mica d'aperitiu amb la corresponent copa de vermut, la calçotada, carn a la brasa acabada de fer, tot això acompanyat generosament de vi, i de postres mel i mató i músic. Vermut i ració abundant de calçots a l'exterior del restaurant i la resta a l'interior, ja asseguts. Una copa de cava i els cafès posen fi a l'àpat.
No cal dir que ens vam prendre el nostre temps i que la gresca, les rialles, l'alegria i el bon ambient van ser la tònica durant tot el dinar. Alguns fins i tot es van animar i van oferir tot un repertori de cançons que els demés anàvem corejant. Sorteigs i premis van amenitzar la trobada, ben portada per l’ànima social del club, que ens van fer emocionar en la persona de Silverio.
I és que l'excursió més que una caminada era l'excusa per a un esdeveniment social. Un dia i un indret per retrobar-se amb amics, per tornar a veure companys que feia temps que no vèiem i amb qui és difícil coincidir. En definitiva, una trobada que demostra la grandesa humana dels integrants del club.

Edgard