CLUB EXCURSIONISTA SALOUENC

Les muntanyes moltes vegades són més que llocs alts que a alguns ens hi agradar pujar, n’hi ha com el Canigó que són símbols de tota un cultura i que uneix dos parts d’un mateix país que fa 250 anys amb el Tractat de Pirineus ens varen dividir.

Des del Club hem volgut fer cada any una ascensió emblemàtica, primer La Pica D’Estats (la més alta de Catalunya) després l’Aneto (la més alta del Pirineus) i enguany el Canigó per el seu valor simbòlic a la cultura catalana, degut principalment a l’obra “Canigó” de mossèn Cinto Verdaguer.

Varem voler aprofitar l’estada per la Catalunya Nord per conèixer una mica més aquelles comarques, sobretot el Conflent, i el 12 de juny varem visitar els pobles fortaleses de Mont Lluís i Vilafranca de Conflent, les dues són patrimoni de la UNESCO i especialment la segona val la pena un bona passejada per els seus carrer i muralles, són les nostres petites Carcassones. A la tarda la visita als monestir de Sant Miquel de Cuixa i Sant Martí del Canigó eren obligades i ens adonarem que només per això ja valia la pena la sortida. A dormir a Castell de Vernet a les estribacions del Canigó.

Diumenge 13 sortim per fer cim 10 membres del club, deixem els cotxes al refugi de Marialles i comencem l’ascensió, les primeres 2 hores amb per boscos de castanyers, bedolls, roures, avets i rius i rierols, un paisatge deliciós i un desnivell suau, a partir del refugi d’Aragó comença una vall oberta d’alta muntanya i les primeres restes de neu, i al finalment toca pujar de veritat que el Canigó encara que tingui tot el valor sentimental que abans esmentàvem és un pic (pica per el nordcatalans) molt respectable (2.784 m). Hi ha una rampa d’uns 500 metres de desnivell bona part per tarteres i al final una “xemeneia” d’uns 100 metres que cal grimpar una mica, tot i que no presenta cap dificultat tècnica si algú té por a les alçades se li pot fer més complicat.

I..ja som tots al cim del Canigó, emoció, joia, abraçades, bé ja us ho podeu imaginar. Es un cim molt bonic, amb una vista espectacular sobre tota la Catalunya Nord, fins al mar.

El diumenge 20 s’encén un foc amb llenya que han portat excursionistes d’arreu, nosaltres hi varem portar un feix de llenya recollida dels boscos de Salou i un pot de sorra de la nostre platja que varem escampar per el cim; amb aquest foc es reparteix la Flama del Canigó per tots els Països Catalans per encendre bona part de les fogueres que és veuran aquesta nit. Es a dir hi ha la nostre petita contribució a engrandir una nit màgica i molt estimada per tots com és la de Sant Joan.