CLUB EXCURSIONISTA SALOUENC

Magnífica ruta circular que ens havia preparat el company Antoni i que comptava amb l'assistència de socis del Club i de tres grups més: Amposta, la gent del Prat i els Perduts. Començàvem el dia amb la incertesa del temps. Plouria o ens deixaria caminar tal com teníem programat? Havent fet parada a Amposta, ens encaminàvem a l'àrea recreativa de la vall propera a Mas de Barberans, on començàvem a caminar. Els primers passos ens duien al primer punt d'interès del recorregut, la cova d'en Marc. Fotografies (en van ser unes quantes) de grup obligades. Repreníem la marxa quan tot just l'havíem acabat d'iniciar i començàvem la pujada més forta del dia, que va transcórrer des d'aquest punt fins que vam parar a esmorzar i que va ocupar-nos bona part del matí. Enmig d'aquesta pujada trobàvem el forat de la Vella, que com el nom indica es tracta d'un forat a la part baixa d'una roca que s'enfilava uns metres més amunt. Des d'aquest punt, a l'altre costat es veia remotament una altra estructura semblant.
Paràvem a esmorzar quan ja havíem fet el gruix de la pujada, el desnivell més important. No vam parar en una esplanada, sinó que cadascú va esmorzar a diferents alçades, ja que el relleu dels Ports ens porta sempre a pujar o a baixar, en major o menor intensitat. Per tant, i a diferència d'altres muntanyes (vegi's la Serra Major del Montsant o la Mola de Colldejou, per posar dos exemples més propers), els espais plans brillen per la seva absència. Aquesta mancança és el de menys quan es contemplen les formacions muntanyoses tan característiques dels Ports, que no ens vam cansar de contemplar i fotografiar una vegada i una altra des que repreníem la marxa i fins que la boira ens va impedir de veure què hi havia més enllà.
En el moment que la boira feia la seva irrupció (havia estat a prop tot el matí, però no tan a la vora) arribàvem a la cota màxima del dia, després d'una segona pujada, més lleugera que la primera. A partir d'aquest moment començaven els passos aeris. S'esmunyia la boira i començàvem a baixar, essent els primers passos de la baixada força divertits perquè la boira havia fet de les seves i trobàvem les pedres humides i, per tant, lliscants. Aprofitàvem que teníem noves perspectives de la vall i dels Ports per seguir gaudint del seu relleu únic i potser màgic quan arribàvem a un inici de tartera enmig de dues parets de roca que s'anaven fent estretes, un lloc molt espectacular que dóna pas al punt més conegut de la baixada, el grau de l'escala, un pas bonic de veure des de dalt i divertit de transitar on els excursionistes més ben preparats van ajudar a baixar a la resta de companys.
Fet el gruix de la baixada, força directa pels passos per on transitava el recorregut, ens quedava l'última part de l'excursió, que anava enllaçant camins estrets (com els que portàvem fent tot el dia) a través de camins més amples. Quan començaven a caure les primeres gotes de pluja era ja hora de dinar, convenientment arrecerats en una mena de balma de grans dimensions (d'altra banda, punt on ja es tenia previst de dinar). Repreníem la marxa per fer els últims metres de l'excursió amb la companyia de la pluja, que va durar poc i va ser de molt poca intensitat. Al cap de poca estona, ja érem altre cop a l'àrea recreativa d'on s'havia iniciat l'excursió. Els passos tan diferents del recorregut, el relleu tan característic dels Ports i les vistes que en alguns moments del dia no vam poder veure degut a la boira ens van fer agafar ganes de tornar-hi.
Edgard