CLUB EXCURSIONISTA SALOUENC

Crònica de l'ascensió al Clarabides
La primera col·laboració amb el grup Xinu-xano va permetre al Club recuperar la meravellosa experiència dels tres mil. En aquest cas, una desena de socis del Club acompanyàvem una quinzena de representants del Xinu-xano, constituint un grup molt ben avingut i força nombrós tenint en compte aquestes latituds.
L'excursió tenia una durada de cap de setmana sencer. Per tant, començàvem el nostre recorregut dissabte, dia en què ens ho vam prendre en calma. Fèiem el tram comprès entre el pàrquing on havíem aparcat els cotxes, just passat Benasc, i el refugi, on passaríem la nit. El recorregut, fàcil, tenia un desnivell d'uns 600 metres. Havent dinat en un bonic paratge al costat del riu i amb dues parades més, per una font i per anar a veure una cascada, a mitja tarda arribàvem al refugi d'Estòs, situat a la vall del mateix nom i integrat al parc natural de Posadets-Maladeta.
Començàvem el diumenge esmorzant ben aviat i iniciant el nostre recorregut a les set del matí, amb claror de dia, però sense que el sol ens toqués directament fins passades unes hores. Ens esperava el cim del Clarabides, de 3000 metres aproximats, partint del refugi, situat a uns 1900 metres. El desnivell, doncs, era considerable, amb unes pendents pronunciades, d'acord amb aquestes latituds.
Gràcies a l’Antonio guia del Xinu-xano, vam trobar un ritme que va poder seguir tot el grup i que ens va permetre fer cim. De tant en tant, quan les característiques del recorregut ho permetien i ho aconsellaven, anàvem fent les parades corresponents. Cada cop més amunt, les vistes es tornaven més i més impressionants, gaudint de vegetació fins a uns 2500 metres d'alçada, cota en què trobàvem el segon dels llacs que hi havia en el recorregut i s'acabava la vegetació. A partir d'aquest punt, i fins al cim, vegetació nul·la (les últimes clapes d'herba havien quedat enrere), roca abundant, presència ocasional de neu als costats (no al nostre camí) i aquesta sensació única d'estar per damunt de tot: tant o més amunt que les muntanyes que es veien arreu dels voltants, amb l'aire que es torna “diferent” en latituds tan elevades i amb una tranquil·litat i silenci superlatius.
Havent pujat la forta pendent que s'iniciava després del segon llac, arribàvem al coll, moment en què es començava a veure la part de l'altre costat de la muntanya: llacs de Clarabides, la vall i una altra serralada. Tot ja situat a França, a l'altre costat de la frontera. L'última part del recorregut consistia a anar crestejant fins a fer cim.
Amb l'objectiu assolit, quedava una llarga baixada. Primer, fins al refugi, on vam acabar de dinar (qui ho volia, podia fer un mos abans durant les corresponents parades que vam fer de baixada). Després de dinar, quedava només el trosset que havíem fet el dissabte, en direcció inversa: des del refugi fins als cotxes. Com a curiositats, destacar la “visita” d'una marmota estant al segon llac, ja de baixada, així com l'enorme extensió de flors poc habituals que vam poder contemplar de baixada (no tant de pujada, degut a la poca incidència de la llum solar quan vam iniciar el recorregut).
La col·laboració del Club amb el grup Xinu-xano ens va permetre beneficiar-nos de la llarga experiència d'aquests per a una de les sortides més exigents del Club aquest any. A destacar, altre cop, el bon ritme que va imprimir el guia capdavanter, ni massa ràpid ni massa lent, que tothom pogués seguir, sense partir el grup i amb la seguretat que conferia el guia Carles de la rereguarda, sempre esperant a passar per darrere de l'últim excursionista, per tal que ningú es quedés enrere, així com la consulta contínua del nostre president al GPS que portava per tal de corroborar en tot moment que se seguia el camí correcte. Tot això ens va permetre fer una excursió de nivell amb la màxima seguretat, condició absolutament necessària degut als desnivells que hi havia des del refugi fins al cim i que va fer que tots aquells que vam tenir l'oportunitat de participar a l'excursió gaudíssim plenament de cada instant i de cada estampa del recorregut.
Edgard