CLUB EXCURSIONISTA SALOUENC

Com a continuació dels actes de conmemoració del III aniversari del Club Excursionista Salouenc l'excursió emblemàtica d'enguany començava dissabte, quan arribàvem al bonic poble de Gósol, al peu del Pedraforca, per tal de passar-hi la tarda i dormir en un refugi proper que va resultar d'allò més acollidor. Malauradament, el temps no ens acompanyava i va ploure tota la tarda, cosa que no ens va impedir fer un passeig per Gósol i pels voltants del refugi, on durant una estona que no plovia vam poder contemplar un paisatge fantàstic que combinava prats verds, boscos exuberants, el poble i el seu castell i, sobretot, muntanyes, entre elles el Pedraforca.

Ja al dia següent sortíem del refugi, on el dia anterior havíem sopat i dormit d'allò més bé, per tal de tornar a Gósol a trobar-nos amb la resta de companys i començar l'ascensió al Pedraforca. El cel era inquietant, però no s'havien anunciat pluges fins a la tarda. El primer tram ens va portar de Gósol fins a un primer clar que semblava una riera. Primera parada. Després travessàvem un bosc de vegetació abundant on, en poca distància, pujàvem un desnivell considerable. Al final del bosc, un prat d'on es podia veure el que ens esperava: la tartera. Segona parada. Encara vam fer una mica més de tram en ple bosc abans d'arribar a la tartera, que al seu torn no constitueix un pas continu per sobre de roques, sinó que són diversos trams interromputs per alguns trossos de bosc. Quan es passa per la tartera, hom se sent minúscul, una formiga, enmig de la magnitud de la muntanya. Si els primers trams de la tartera pràcticament no ofereixen desnivell, l'últim tram sí que constitueix una pujada considerable, que vam efectuar sense problemes i havent descansat un altre cop.

Al final, arribàvem a l'enforcadura, on ens esperaven uns exemplars d'isards que vam poder veure i fotografiar. En aquest punt del recorregut, els guies de l'excursió, Paco i Judit, ens explicaven el que cal tenir en compte un cop al pollegó superior del Pedraforca, que estàvem a punt d'assolir. Només quedava una mica més de pujada, ara ja grimpant en alguns punts, directament sobre la roca. Malauradament, la boira espessa que ens va acompanyar tot el dia feia difícil seguir el camí exacte en aquestes latituds i vam agafar un camí paral•lel per als últims metres, cosa que no ens va impedir fer cim, on es va fer la foto de grup amb la nova bandera del club.

Començava el descens, pel mateix lloc on havíem pujat. Si la pujada ja havia estat emocionant, en combinar les parts que té tota muntanya amb la màgia addicional que hi afegeix el fet que sigui el Pedraforca, encara hi havia un punt d'inquietud o d'incertesa pels trams que encara faltaven. En canvi, a la baixada, un cop conegut el camí, es tractava ja de gaudir plenament de la màgia del recorregut, de tots i cadascun dels racons. La pluja, la gran absent de la jornada malgrat la presència contínua de núvols, feia acte d'aparició quan estàvem transitant per la tartera. No va va ser ni una pluja forta ni va durar gaire, ja que quan estàvem en un dels trams de bosc va deixar de ploure i començava a entreveure's el sol.

El canvi de temps ens va permetre dinar al prat amb vistes a la tartera i a diverses valls, que vam poder contemplar perquè no ens les tapava la boira, que estava més amunt. L'ambient era agradable i distès. Havent dinat, repreníem la marxa. Només quedaven els últims trams de bosc abans d'arribar altre cop a Gósol. Arribàvem al poble havent complert de manera força estricta la durada prevista. Un refrigeri al bar del poble posava punt i final a l'excursió.

Poder pujar el Pedraforca va ser una experiència gratificant. Es tracta d'una muntanya emblemàtica imbuïda d'una màgia especial que no es descobreix fins que no s'hi ha pujat, cosa que vam poder fer amb totes les garanties i a un ritme que es podia seguir bé gràcies als nostres guies de l'excursió.

Edgard