

De vegades .......passa que per a un grup de persones, guiar-nos pel caràcter i manera de fer del mestre Primitivo es converteixen en un privilegi.
En aquest cas, el teritori va ser el camí de pujada de la Llena, també anomenat les voltes de Tivissa. Camí empedrat amb belles vistes del poble i per on, en un tres i no res, arribàrem sense gaires esbufecs a l’alt del Turó de la Bandera.
Vam aprofitar per recuperar forces en aquest lloc, on vàrem ser seduïts per l’àmplia vista en què muntanyes i planes donen aquest equilibri just que tenen las nostres contrades.
Acabat l'àpat, agafem el sender gran que ens deixa a les portes de l’ermita de Sant Blai, on just a darrera hi ha el començament de la cresta. Quan ens en vam adonar, ja érem dalt de la Creu de Ferro, que vam coronar.
Els ametllers en flor ens feien costat de baixada cap al poble, fent-nos saber que sortides com aquesta, sense pretensions, fan que siguin les que hi trobem l'encant afegit de noves propostes per caminar plegats.
jaume